Moments màgics

[Un dos i seguit, 31-7-15]

Ja és propi de la dinàmica habitual dels organitzadors de qualsevol activitat pública –i, naturalment, també de les sardanistes- que hagin de conviure amb una eterna sensació d’incertesa pel que fa a l’acollida per part del públic d’allò que han preparat amb tanta il·lusió. Segons com s’hagi aconseguit lligar tots els elements que calen per fer realitat un projecte, podem augurar amb força precisió l’èxit (o no) artístic i de, diguem-ne, gestió, però la resposta del públic ja és més incerta, sobretot quan es tracta d’activitats gratuïtes i fetes a l’aire lliure.

Centrant-nos en l’àmbit sardanista, l’experiència ens indica que allò que acostuma a funcionar més bé són, per una banda, les propostes amb un cartell de qualitat i amb bones dosis de novetat i, potser, espectacularitat; per l’altra, també podem trobar moments deliciosos en aquelles ballades potser senzilles però autèntiques situades en un moment determinat d’una festa major de poble. Potser no són multitudinàries, perquè aquí cal valorar les dimensions de cada vila, però ballar, posem per cas, alguna sardana a l’hora del vermut, a l’ombra i mentre ens esperen les olives i un refresc, no té preu. Es tracta de trobar el moment adient a cada poble: potser no cal arribar a l’extrem de la Patum de Berga, amb una ballada a la matinada amb centenars de balladors ocasionals, però segur que trobaríem altres exemples, a una escala pròpia, igualment atractius. Només cal voltar pel país i anar descobrint aquests moments màgics de les moltíssimes festes majors que aquests dies tenim a l’abast.