[Un dos i
seguit, 14-8-15]
A vegades, els
que alguna vegada hem organitzat activitats culturals o festives caiem en el
parany de creure que les nostres propostes, com que són tant interessants i
estan preparades amb tanta il·lusió, segur que han d’interessar i,
conseqüentment, atraure molta gent. Encara que això pugui ser cert -que ho
siguin d’interessants, vull dir-, aquell emmirallament pot fer que baixem la
guàrdia a l’hora de donar a conèixer allò que proposem, que no en fem la
difusió necessària, en definitiva. Es dóna el cas, fins i tot, que no són pocs
els assistents potencials que no ho són senzillament perquè no se n’han assabentat.
En el terreny
sardanista això es produeix i molt. Costa d’entendre -i d’assumir, que aquest
segon pas també té el seu què- la necessitat de dedicar recursos i temps a la promoció
de tot allò que fem. Això no passa a tothom, és clar, i encara n’hi ha molts
que es veuen superats per una circumstància bàsica però terrible: aquí qui més
qui menys treballa per amor a l’art i cadascú té les seves ocupacions i
problemes personals.
La gent de l’Agrupació
Sardanista Tarragona Dansa ja fa temps que ho tenen present tot això i sempre
que poden treballen aquest aspecte tan important. Ara, per exemple, s’han
proposat fer més visible la seva entitat tot organitzant una activitat que, en
principi, no té res a veure amb les sardanes, però que té l’objectiu de
participar més en les festes de la ciutat i que la resta de tarragonins els
coneguin una mica més. És el “Puja aquí dalt i balla”, el proper dia 18 al
vespre, que arriba amb ganes d’esdevenir un acte imprescindible en les festes a
partir d’ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada