[Un dos i seguit, 1-10-11]
La setmana passada feia referència a l’esclat de les anomenades xarxes socials produït els últims anys, fenomen al qual no ha estat aliè el món de la sardana i de la cobla. I no ho ha estat, tal i com deia, sobretot les últimes setmanes, amb una autèntica allau de missatges, de debats, de rèpliques, fins i tot d’excessos, malentesos i sortides de to...
Tot plegat, recordem-ho, incitat per algú que es mantenia en l’anonimat, rere el pseudònim de Pere Puigdeltaulat, qui va exposar un munt d’opinions agosarades sobre la vesant musical de la sardana, sobretot compositors i cobles. I ho diem en passat ja que sembla que s’ha retirat (no sabem si temporalment o de manera definitiva), potser participant-hi rere un altre pseudònim o la seva identitat real, vés a saber! El cas és que s’han encetat públicament debats molt interessants que fins ara s’havien mantingut en privat, sobre qüestions com les condicions laborals dels músics, les programacions i la qualitat de les cobles, les relacions entre músics, públic i organitzadors, etc.
Malgrat les pocasoltades d’algun dels participants i els abusos verbals d’altres, en conjunt el seguiment ha estat enriquidor i encara ho pot seguir essent, perquè les opinions, tot i que amb una notable minva en la freqüència, segueixen. Potser no es pot pretendre que a Facebook s’arregli res concret, però si es parla de coses importants que restaven ocultes, ja serà tot un èxit. Les conclusions fermes, si és que són possibles, és probable que s’hauran d’assolir en altres llocs, però segur que hauran de comptar amb allò que es pugui extreure de bo després de triar pacientment el gra de la palla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada