Un dels camins de futur

[Un dos i seguit, 25-11-11]

Les noves xarxes socials permeten, entre altres coses, desenvolupar debats sobre les qüestions més diverses. La sardana i la cobla no en són una excepció, tal i com hem comentat més d’un cop, i un dels aspectes que hem pogut seguir darrerament, tot i no ser una discussió nova, és més viu que mai. Es tracta de la suposada distància entre els gustos i els criteris a l’hora de triar programes de ballades i concerts entre els organitzadors i els músics.

Aquest plantejament representa una enorme simplificació, ja que segur que ni en una banda ni en  l’altra hi ha gaire homogeneïtat, però no podem negar que molts músics tenen neguit per interpretar coses d’un nivell molt allunyat d’allò que acostuma a agradar a bona part dels balladors. També és cert que hi ha un públic que sí, que sap gaudir de la qualitat quan en pot tenir accés i, fins i tot, molts d’ells saben apreciar les propostes diferents, agosarades a vegades, que diverses cobles estan donant a conèixer.

El problema arriba quan sembla que costa donar a conèixer segons quines obres i espectacles. S’ha denunciat, en aquelles xarxes socials, que les entitats no surten d’allò que han fet sempre, que no arrisquen. Certament difícil això, més enllà del conservadurisme d’alguns sectors, sobretot en temps de crisis i retallades, i més quan segons quines propostes comporten despeses afegides. A més, si és veritat que, com ha dit algú, la cobla no ha d’estar condicionada a dependre només de la sardana, perquè han de ser les entitats sardanistes les responsables? Algú altre ha apuntat que estaria bé que altres organitzacions s’hi impliquessin, o els mateixos músics, com ara la cobla Reus Jove, que la setmana vinent organitza un interessant concert al Teatre Fortuny de bracet amb l’Associació de Concerts de Reus, entitat que, per cert, no fa gaire també va participar en el concert de la cobla Marinada amb músiques de Nino Rota. Potser aquest sigui un dels camins de futur.