Aviat, antologia del Juncà tarragoní

[Un dos i seguit, 5-4-13]

El proper mes d’octubre farà deu anys del traspàs d’un molt bon músic tarragoní: Joan Juncà i Albert. Nebot d’Antoni Juncà, un dels clàssics de la sardana que caldria reivindicar i treure de l’oblit, el mestre tarragoní, tot i l’ascendència figuerenca, va ser una peça valuosa en el món musical de la ciutat, on, de fet hi havia nascut. Primer, en la seva joventut, sobretot en el món de la música ballable de l’època daurada de les orquestres; després, va escriure amb traça sardanes que, més d’un cop, van ser premiades a concursos de prestigi, com el Pau Casals, el Conrad Saló o el Francesc Basil, per exemple; i, finalment, sense deixar de banda la cobla, va col·laborar intensament amb l’Orquestra i Cor dels Amics de la Catedral.

Els que vam tenir la sort de tractar-lo, sabem que Joan Juncà era una persona discreta i senzilla, gens pretensiosa, potser per això les seves sardanes no han tingut la difusió que, sens dubte, mereixen. La bona notícia és que, ara, han confluït els esforços de diverses persones, entitats i institucions de la ciutat per tractar de reparar aquest greuge. Finalment, aviat serà realitat un vell projecte que tenia el mateix músic però que, dissortadament, no va poder veure en vida: un disc amb una bona selecció de les seves sardanes. Ara fa vint anys sí que va ser possible enregistrar la que segurament és la seva obra culminant: Tarragona 900 anys, a càrrec de l’Orquestra Simfònica del Vallès i la Coral Antics Escolans de Montserrat. Però hi havia l’assignatura pendent de les sardanes: excel·lents, ben fetes i assequibles per a la majoria de cobles. Per acabar-ho d’arrodonir, del disc que ja frissem per escoltar, n’ha tingut cura una cobla tarragonina: la Cossetània, dirigida, en aquest cas, per Bernat Castillejo.