Quaranta aniversari del pubillatge

[Un dos i seguit, 3-5-13]

Dilluns vinent, dia 6 de maig, farà 40 anys de la proclamació de Tarragona com a Ciutat Pubilla de la Sardana. Tot just enguany, aquesta diguem-ne festa de festes sardanista, s’ha transformat en la que ara s’anomena Capital de la Sardana. D’això ja n’hem parlat i segurament en seguirem parlant, de la mateix manera que tot i reconèixer la conveniència d’un canvi, era obligat deixar clar que, en el seu moment, les ciutats pubilla van fer una funció excepcional per al sardanisme i, n’estic segur, per al país, tenint en compte els temps que corrien.

Aquests dies també s’ha commemorat el cinquantenari de Manresa com a Ciutat Pubilla i aquesta qüestió del paper de resistència i de lluita per Catalunya que va realitzar s’ha remarcat força i, fins i tot, ha tingut el seu punt de polèmica local. Deu anys després, a Tarragona, probablement les coses eren una mica diferents, però el cert és que el franquisme encara era viu, tot i que a les acaballes, i els que ho van viure –la proclamació i les corresponents caravanes de la flama de la sardana, que la portava d’una Ciutat Pubilla a l’altra- expliquen mil i una anècdotes, unes més alegres que altres.

A Tarragona, a més, el pubillatge va representar un autèntic revulsiu. Els últims anys la vida sardanista de la ciutat havia decaigut força i el cert és que, de manera més o menys directa, arran d’aquell fet, van néixer moltes colles sardanistes i es van endegar activitats ben diverses, algunes de les quals han perdurat. Després, hi ha hagut alts i baixos, com és natural, però bona part dels que durant aquest anys han treballat per la sardana es van iniciar al voltant del pubillatge o n’han estat una conseqüència.

En tot cas, diumenge, el Casal Tarragoní, que en el seu moment va ser el nucli d’aquella moguda, commemorarà aquest feliç quarantè aniversari dins de l’Aplec Ciutat de Tarragona que organitza al Parc del Francolí. Una d’aquelles iniciatives que, sortosament, segueixen ben vives.