Alts i baixos d’activitat

[Un dos i seguit, 23-5-14]

 

Suposo que entra dins la normalitat de les activitats vives com ho és la sardana, que el seu dinamisme, el volum d’activitat, la capacitat de renovar-se o la incidència en el seu entorn vagin oscil·lant. En definitiva, que hi ha temporades més bones que altres i no sempre coincidint les pujades o les baixades en els diferents conceptes que he apuntat. De la mateixa manera, aquests alts i baixos també es produeixen a nivell local o en àmbits relativament petits, i tampoc en sintonia amb altres indrets. És a dir, que potser en un poble viuen un moment esplèndid, mentre al del costat això ha quedat enrere i ara l’activitat ha minvat, ha esdevingut monòtona o, fins i tot ha desaparegut. Probablement, si paréssim atenció en aquestes viles en un altre moment, abans o després, la situació seria ben diferent, amb intercanvi de papers, fins i tot.

Això és ben real, fins al punt que els que ho coneixen es resisteixen a fer valoracions globals, de país, i prefereixen tenir en compte aquests alts i baixos més o menys cíclics. A les comarques tarragonines, per exemple, fa una vintena d’anys, la majoria d’aplecs es feien al Baix Camp, en bona part fruit a una notable tasca de divulgació d’entitats com la colla Rosa de Reus i els seus Aplecs a Muntanya, que van plantar moltes llavors. Ara, en canvi, el pes específic dels aplecs s’ha desplaçat al Tarragonès, amb dues convocatòries a la capital i altres inexistents a l’anterior moment com els d’Altafulla, Torredembarra o Salou, entre altres.

Un d’aquests altres és el Morell, que ha sabut fer arrelar un aplecs amb bones cobles i un públic que no es limita al local. Aquest diumenge hi tornen, amb estrena inclosa d’un autor que no és, precisament, dels habituals aplecs, Francesc Rius, circumstància que cal entendre com un enriquiment, sens dubte.