Realment incomprensible

[Un dos i seguit, 15-1-16]

El món de la competició és problemàtic de mena, prou que ho veiem cada dia a les notícies esportives. Fins i tot ho és quan els més diversos personatges, grups o ens implicats no s’hi juguen xifres multimilionàries o tot plegat no té gaire ressò fora del seu cercle. També passa, naturalment, en les colles sardanistes de competició, com una mena d’argument més per als que defensen el qualificatiu de sardana esportiva, vés per on!

Sembla que, històricament, les picabaralles entre colles havien arribat a nivells més aviat preocupants, segons ens expliquen els més grans. Tot i que, darrerament, el que anomenen  fair play  ha estat més que exemplar –no ho dic amb cap mena d’ironia, que quedi clar-, sempre hi ha hagut més d’un malentès o discussions més o menys enceses, generalment sobre l’eterna qüestió dels jurats. Però, el cert és que tot plegat resulta força civilitat, sortosament.

És per això que no em vull ni imaginar què hauria passat anys enrere, a l’època de les grans passions, si al cap de gairebé un mes i mig d’haver-se celebrat una gran final s’hagués comunicat que, després de revisar els vídeos d’aquella jornada, les colles campiones de dues categories eren penalitzades i, per tant, cedien el títol a les segones classificades. Això és el que ha passat enguany en el Campionat de Punts Lliures, on pocs han criticat la decisió, ja que se suposa que s’han aplicat les normes pertinents, però tothom ha coincidit en deplorar les maneres: no ja el retard, sinó el fet mateix que no s’aclarís el mateix dia del concurs. Realment incomprensible.

Vist des de Tarragona, la part positiva de l’assumpte és que la colla infantil “Petits Tarragona Dansa” no només és campiona de Catalunya de lluïment, sinó també de punts lliures, cosa que no havia aconseguit mai una colla de Tarragona.