Dones a la cobla

[Un dos i seguit, 11-3-16]

Aquesta setmana que, gairebé, estem enllestint, ha portat la celebració del Dia Internacional de la Dona, també conegut com el Dia de la dona treballadora. Una jornada plenament reivindicativa, però que també ha arribat acompanyada d’una consideració que acostumen a plantejar alguns davant de casos similars: que això de dedicar un dia a alguna cosa és absurd i que més valdria pensar-hi –i, sobretot actuar- durant tot l’any. Els més positius pensen que una cosa no és incompatible amb l’altra i no farà cap mal que durant uns dies se’n parli més.

Seguint aquest esperit, ens podem preguntar quin és el panorama, pel que fa al paper de les dones en el món sardanista. Avui ho farem, encara que només sigui en un àmbit concret com és el dels músics, el dels intèrprets de les cobles, més concretament, on hem pogut veure com s’ha passat d’una presència pràcticament testimonial de dones durant bona part del segle XX a una participació molt més evident –i creixent-, sobretot a les formacions joves. Ens en parlarà algú que ha viscut el fenomen com poques persones: la Maria Antònia Pujol, qui ha viscut aquesta evolució i, a més, ha estudiat la intervenció femenina a les cobles abans, quan n’hi havia ben poques, i ara, quan segurament encara no és la que hauria de ser, però també és cert que ja no podem qualificar-la d’anecdòtica, precisament.