Músiques familiars

[Un dos i seguit, 24-11-17]

El món de la sardana i la música per a cobla, malgrat tots els problemes que pugui patir –de fet, com qualsevol altra sector cultural-, comprèn un ampli i variat conjunt d’activitats, de vegades generades per institucions diverses, però generalment promogudes per infinitat d’entitats de totes les mides i de plantejaments, igualment variats i amb vinculacions i arrelaments que tampoc són uniformes.

Això potser explica, en part, que hagi costat tant consolidar un organisme aglutinador com és la Confederació Sardanista de Catalunya. De fet, a hores d’ara encara està en procés de completar la seva estructura. Una de les novetats en aquest sentit és la dels músics de les cobles, que sembla que estan en camí d’organitzar-se com a tals i, a més, fer-ho dins la Confederació.

Vist des de fora, el de les cobles pot semblar el més homogeni dels components del sardanisme, i possiblement ho sigui, tot i que cobles també n’hi ha de menes diverses, i no em refereixo a la seva composició instrumental ni al nivell qualitatiu. En tot cas, tradicionalment, tot i les evidents relacions amb els organitzadors i amb ells balladors, les cobles eren una mena de món a part: uns ballen i contracten, mentre els altres actuen i cobren.

Ja fa temps, però, que les coses estan canviant. I un exemple pot ser que no són poques les cobles que, a banda de mantenir aquella relació de client respecte al prestador d’un servei, són elles, les cobles, les que impulsen iniciatives i generen activitat. En la major part dels casos ho fan proposant espectacles singulars, com els de la cobla Contemporània, o concerts i maridatges musicals inèdits, com la Sant Jordi, entre altres cobles. Però també hi ha casos interessants en els quals s’assumeixen riscos organitzant directament les actuacions. L’esmentada Contemporània, per exemple, ha publicat un llarg catàleg de discos, mentre que la Reus Jove, entre d’altres, ha organitzat concerts ben interessants.

En aquesta línia, la tarragonina cobla Cossetània l’any passat ens oferia un concert per Santa Cecília, iniciativa que enguany ha volgut repetir, ara amb un agosarat, alhora que  variat, programa dedicat a les nissagues familiars de compositors de sardanes. Serà diumenge, al Palau de Congressos, a partir de les sis de la tarda i amb un preu totalment simbòlic. Un esforç que, sens dubte, mereix l’atenció i el suport del públic, i no només de l’estrictament sardanista, sinó dels aficionats melòmans en general.