Com cada any, des del passat mes de setembre i fins aquest cap de setmana,
bona part dels molts programes de sardanes que s’emeten per les emissores del
país hem estat embolicats en aquest muntatge singular que és el concurs La
Sardana de l’Any. Eliminatòries, votacions, resultats, sortejos i, ara, aquest
dissabte a la tarda, el gran concert final on s’acabarà de decidir quina és la
sardana més popular entre les estrenades durant l’any passat. De fet, per
qüestions pràctiques se’n fa una tria inicial per part d’un grup d’entesos, ja
que se n’estrenen moltes més i, a banda de la qualitat que hi pugui haver en certs
casos, fer-hi entrar a totes resultaria una operació impossible.
Tot plegat, però, segueix presentant aspectes delicats i susceptibles de
ser criticats com, de fet, ja ho ha estat moltes vegades. Costa d’acceptar, per
exemple, que determinades sardanes que a cadascú ens poden semblar de qualitat,
originals i, en definitiva, de ser tingudes en compte, resultin eliminades per
altres que podem creure que tenen menys qualitats. El cas és que tots tenim els
nostres gustos i preferències i tampoc no es pot evitar que, de manera més o
menys dissimulada, algú faci campanya per una sardana concreta, o que el fet
que determinada composició estigui vinculada amb alguna entitat o població
faciliti certa mobilització de votants i obtingui molts vota que ens poden
semblar poc objectius.
Naturalment, això passa i el més segur és que no es pugui fer res per
evitar-ho. En aquest punt del debat, quan es comenten aquestes qüestions,
sempre podem dir el mateix: que abans que res, La Sardana de l’Any és una
plataforma de divulgació de les sardanes noves, al marge de si guanyen o no.
Aquesta és una manera que moltes sardanes puguin ser conegudes pel públic que
no ha assistit a la seva estrena, que són, lògicament, la majoria. D’aquesta
manera, són emeses per emissores d’arreu del país, una oportunitat que per ella
mateixa ja és un premi.
D’altra banda, el concurs també atorga dos altres premis decidits per
jurats: el de la Crítica, segons la qualitat musical, i el premi Joventut, per
a obres d’autors de menys de 30 anys. Quedem-nos, doncs, amb aquesta visió més
positiva de la competició que, pel que fa a l'edició actual, és a punt de
mostrar els seus resultats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada