La setmana passada comentàvem la notícia que la Confederació Sardanista
havia lliurat formalment al govern d’Andorra la proposta perquè la sardana
sigui declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La decisió final
correspon a la UNESCO, però cal que, prèviament, ho demani algun estat membre.
Com sigui que la sardana es balla no només al Principat, sinó també a Andorra i
a la Catalunya Nord, els promotors han volgut assegurar al màxim l’aposta
procurant que siguin els estats respectius els que, efectivament, ho avalin.
Ara, doncs, ha estat el moment d’oficialitzar la demanda al govern
d’Andorra. No sabem com estarà la cosa respecta a l’Estat espanyol, però ja fa
uns mesos hi havia notícies contradictòries. En ocasions es deia que es
rebutjava la proposta al Congreso, mentre en altres moments semblava que era el
govern, aleshores del Partit Popular, qui es volia fer seva la idea.
En tot cas, al marge d’aquesta politiqueria, sembla que no es tracta,
només, de fer una mena d’instància a la UNESCO demanant-ho, sinó que cal
realitzar tot un seguit de tràmits complicats i costosos econòmicament parlant.
També es tracta, asseguren, de mostrar quotidianament la vitalitat d’allò que
es demana que rebi aquest reconeixement, en aquest cas la sardana. Vet aquí el
recull de mostres de suport de famosos, de l’adhesió d’ajuntaments o les
activitats per recaptar diners per a la causa. Costa de creure que elements que
ja gaudeixen d’aquesta qualificació hagin hagut de seguir, en el seu moment,
tot aquest itinerari d’actes i gestions. Penso, per exemple, en manifestacions
totalment respectables i segurament mereixedores de la declaració com el
Tribunal de les Aigües de València, que no deixa de ser un fet local.
En tot cas, per a la sardana ja fa temps que s’hi treballa i fins i tot
s’ha contractat una empresa especialitzada en aquest tipus de gestions. Esperem
que determinades maneres d’entendre això
de fer política no ho esguerrin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada