El regnat dels esnobs

[Un dos i seguit, 30-9-22]

Si algú, potser desenfeinat, s’entretingués en analitzar les notícies i l’agenda d’aquest o qualsevol altra programa de ràdio similar, aviat arribaria a la conclusió que d’activitat sardanista, ara que sembla que s’han acabat les restriccions (i que duri!), n’hi ha força i variada. És clar que predominen els aplecs, les ballades, els concursos de colles i algun concert, com ho fan des de fa molts i molts anys. 

Però d’aquest estudi també se’n podria concloure que hi ha més coses a banda de les clàssiques. Per fer-ho potser caldria observar diverses setmanes, però tampoc gaires. Es veuria que, a vegades, hi ha activitats singulars, com aquella gran anella que va envoltar la Catedral de Tarragona; que es tornen a fer actuacions de Sardanova, encara que aquesta experiència de fusió no és pas la única, ni molt menys; que, a vegades, les colles de competició s’apleguen en un concurs espectacular només per fer punts lliures; que hi ha trobades d’escoles de cobla; que hi ha llocs on, efectivament, s’estudien aquests instruments; que hi ha artesans de la construcció de tenores, tibles i flabiols; altres, que fan canyes; gent que estudia científicament la història de la sardana; que les colles o les cobles i segons quines entitats són uns petits universos dels que se’n poden dir moltes coses; que la competició (musical i dansaire) fa parlar i especular a molta gent...

I així podríem seguir llargament, amb arguments que a aquell observador del fet sardanista ben bé l’hi podrien servir per concloure que de tot això se’n podria fer, comptant amb els especialistes adients, un apassionant programa de televisió. I em direu: ja es va fer! Sí, i amb uns professionals excel·lents, però amb poc pressupost i, sobretot, poc convenciment dels programadors. És el que hi ha: el regnat dels esnobs!