Brots verds

[Un dos i seguit, 12-5-23]

La fama, o només certa popularitat, l’atenció dels mitjans de comunicació, és una cosa voluble, que va i ve, que ara ho tens i la major part del temps probablement no. Això ja ho sabem força bé els sardanistes, que veiem com poques vegades les nostres activitats, per originals i interessants que siguin, reben certa atenció mediàtica. Per això pot sorprendre que ara es parli tant de la cançó que el grup The Tyets ha sabut fer atractiva tot incitant a ballar sardanes (o alguna cosa similar) a tothom, inclòs el públic menys procliu a aquesta activitat. 

A mi em fan sospitar els titulars grandiloqüents que diuen coses com, per exemple, que «La sardana viu la seva pròpia revolució» i coses similars. És clar que ho trobo molt positiu, tot plegat, tot suma i, certament, fa quatre dies ningú s’hauria cregut una repercussió com aquesta. Però, com he dit, aquest tipus de fama acostuma a ser efímera i més aviat confio en altres mostres de, diguem-ne, brots verds, que també hi ha en marxa o a punt de posar-s’hi. N’hi ha que fa temps que batallen per oferir coses noves i, bàsicament, eixamplar perspectives amb plantejaments diversos, diversitat que encara ho fa més valuós, tot plegat. 

En podria citar molts d’exemples, però ara m’ha cridat l’atenció un col·lectiu que no sé si és molt nombrós o no, però els plantejaments del seu portaveu m’han resultat magnífics. Aquests dies circula un vídeo molt ben elaborat de l’activista Joan Aranda que, precisament, vol engrescar gent de tota mena per tal d’analitzar de manera seriosa què es pot fer per la sardana de cara al futur. Ho fa de manera molt clara, sintètica però exhaustiva d’una qüestió que és evident que ha meditat profundament. Mereix, com a mínim, que sigui escoltat i atès, per això avui en parlarem, perquè ens falten caps pensants amb idees clares i que saben expressar-les de manera rigorosa.