[Un dos i seguit, 8-11-24]
Aquesta setmana ha tingut lloc una primera trobada entre els màxims directius de SomSardana -la Confederació Sardanista de Catalunya, per entendre’ns- i la nova consellera de Cultura de la Generalitat i altres càrrecs del Departament. Una reunió lògica i habitual quan es comença una nova etapa política, però que s’ha presentat com una oportunitat per reivindicar, davant els governants, un major suport al sardanisme. Sembla que així s’ha entès i no han faltat les bones paraules i els propòsits encaminats a incrementar, efectivament, l’aposta per aquesta part important de la cultura tradicional del país. De moment, no podem fer altra cosa que reconèixer un marge de confiança i esperar que en els propers mesos hi hagi gestos en la bona direcció.
També es va plantejar la candidatura de la sardana com a patrimoni immaterial de la UNESCO, una qüestió que ja fa temps -massa temps!- que s’arrossega, en la qual sembla que des del sardanisme ja s’han fet els deures, que un nombre important d’ajuntaments i altres institucions han expressat el seu suport, que la Generalitat sembla que també ha complert la seva part... però què passa? Perquè no se’n sap res més?. Segons es dedueix de la nota que SomSardana ha divulgat, es reclama que la Generalitat faci pressió en el Consell del Patrimoni Històric espanyol, que és qui ha de fer el pas decisiu i seria on el tràmit estaria encallat. També s’havia dit que s’estaven fent gestions a Andorra i la Catalunya Nord, territoris on hi ha activitat sardanista, per tal que els estats respectius treballin cadascú per la seva banda. Tres estats demanant-ho es presenta com un argument de pes, però sembla que no acaba de fructificar. Què falla? Quin misteri! O no...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada