El repte de la dansa

[13-3-10]

Sovint, tant que algú pot pensar que en fem un gra massa, en aquest programa destaquem el fet que l’àmbit musical del món sardanista és el que millor s’ha sabut adaptar als nous temps. No és que tot siguin flors i violes per als músics, però sí que han aconseguit rejovenir les plantilles, elevar com mai el nivell mitjà de qualitat, actualitzar el llenguatge de les noves composicions i obrir-se i, fins i tot, impulsar, noves i a vegades agosarades experiències.

També acostumem a remarcar que ara el repte és per a l’aspecte de la dansa, tant en els aplecs i ballades com en les colles de competició. En els primers el problema és la gran diversitat i dispersió dels agents que hi intervenen, amb una Federació que no sap liderar cap de les propostes que, això sí, d’haver-ne n’hi ha, encara que deixades de la mà de Déu. Pel que fa les colles, la revolució hauria de ser més fàcil, atesa la tradició més vital i organitzada del col•lectiu, però la veritat és que dóna la sensació que no hi ha gaire esma per plantejar-ne cap. Tampoc aquí en falten d’idees i algunes iniciatives isolades, però ara per ara les úniques novetats que s’anuncien són de contracció de l’activitat del Campionat, adaptant el calendari a la dura realitat de que més que la davallada en el nombre de colles l’amenaça és la dràstica reducció en el nombre de sortides de les que segueixen actives. No dubto de la conveniència de la mesura, però potser hauria d’anar seguida d’altres encaminades a un desitjable rellançament.