Haver de parlar sovint d’una qüestió qualsevol pot ser bo o dolent. Naturalment, pot ser que es tracti d’un problema que no s’acaba de resoldre o que fins i tot es va agreujant; però també hi ha la possibilitat que allò que ens porti a comentar-ho de manera reiterada sigui perquè és quelcom bo, nou, positiu per la seva naturalesa i perquè es manifesta de manera generosa.
D’aquesta darrera manera és com qualificaríem el munt de vegades que podem comentar que la cobla o alguns dels seus instruments emprenen nous camins i experiències diverses. Per sort, darrerament hem pogut parlar moltes vegades en aquest to, com quan la setmana passada anunciàvem el concert que està preparant la Reus Jove amb diversos músics de jazz.
El problema -perquè ja sabem que de problemes sempre n’hi ha d’haver- és que aquesta mena d’iniciatives, tot i que compten amb l’obertura mental que caracteritza actualment els músics en general i, per tant, els aliens a la cobla –encara que, sovint, aquesta distinció és equívoca-, això els permet treballar plegats sense manies, encara han de vèncer les visions més estretes d’altres sectors. Per exemple: la darrera edició del festival de música de la Porta Ferrada va tenir ressò en els telenotícies en totes les sessions excepte la de cobla, tot i que no només era de cobla el concert. El mateix va passar amb el festival Pau Casals del Vendrell i l’any passat al de Peralada, on la cobla va actuar en col·laboració amb el músic Carles Santos, a qui els mitjans acostumen a riure totes les gràcies... excepte quan ho fa amb cobla. No em direu que no és tot un fenomen digne d’estudi, això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada