Sortosament, cada vegada és menys novetat dir que les cobles –o, almenys, bona part d’elles- són el sector més inquiet i amb ganes d’obrir nous camins de tot el sector de la cultura catalana poc o molt vinculat amb la sardana. La veritat és que ho he comentat moltes vegades, però no tinc por de pecar de reiteratiu, ja que els fets no fan altra cosa que demostrar que es tracta d’un fenomen gens puntual, viu i amb perspectives de seguir aportant sorpreses agradables.
Ja no es tracta, només, de les propostes més o menys esbojarrades de la Contemporània –que avui, precisament, comença a distribuir el seu nou Sardaxou anomenat “Lírics” i que tastarem al programa- sinó que podem parlar de les sempre diferents i molt treballades propostes de la Marinada, com les encertades adaptacions de música de Nino Rota. Només començar l’any, a Tarragona la Reus Jove i la Sant Jordi ens captivaven a ritme de swing; fa poc la Bisbal Jove donava a conèixer un disc espaterrant, també a ritme jazzístic; ara, la Juvenil d’Agramunt, després d’haver experimentat amb els sons del Mar Negre, interpretarà música antillana amb cobla.
Només són uns exemples, als quals caldria afegir-hi la tasca seriosa, constant i agosarada de la Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, que no dubta en interpretar músiques de Pascal Comelade, confiar-se a prestigiosos directors convidats de prestigi o ajuntar-se tant amb una orquestra simfònica com amb un grup de rock o de jazz, si convé.
Tot plegat és possible perquè, malgrat totes les mancances que es pateix en aquest país en cultura musical, ara hi ha més i més bons músics que mai. Gent jove i preparada que no tenen cap mania en treballar amb la cobla de la mateixa manera que els agrada experimentar amb mil i un gèneres més. Si aquest esperit i aquesta força s’encomanessin als que hi ha a baix de l’entarimat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada