Diada Nacional de Catalunya

[Un dos i seguit, 10-9-11]

Demà, com és prou sabut, és la Diada Nacional de Catalunya. Una data en la qual s’hi porten a terme actes molt diversos, segons el grau de consciència nacional de cada consistori o de la capacitat dels sectors més desperts de la respectiva societat civil. De motius de queixa i de reivindicació no en falten, mentre que pocs són els pobles que no han programat algun tipus d’acte festiu.

I entre aquests darrers, les sardanes en són un dels ingredients, fins al punt que aquesta és una de les jornades amb més feina per a les cobles. De fet, la celebració de la Diada va més enllà del dia 11 i abasta notablement avui dissabte.

Fent un seguiment de les actuacions de les cobles trobem de tot: ballades que s’han fet des de fa molts anys, fins al punt que les cobles ja emparaulen la ballada d’un any per l’altre, encara que en alguns casos, com ara Tarragona, són ignorades per la programació oficial, fins al punt que es podria qualificar d’activitat alternativa. També veiem, però, ballades fets a correcuita, en horaris impossibles, perquè no hi havia cobla lliure o ves a saber perquè (i ja m’agradaria veure qui hi va a ballar); cobles que fan autèntiques maratons, on al final del dia ja no sonen com haurien de sonar o, com a mínim, com ho fan habitualment; cobles que tothom creia desaparegudes; o les sempre fredes ballades amb música enregistrada. I no parlem de programes on els ingredients s’hi encabeixen amb calçador: amb cobla, castells i gegants  actuant alhora al mateix lloc...

Curiosament, un dels dies amb més sardanes és quan menys se’n deuen ballar a gust. Això no vol dir que no n’hi hagi d’oportunitats si sabem triar. Aquí a Tarragona, per exemple, encara que coincideixin amb els castells és en punts diferents de la Rambla. Aprofiteu-ho.