La sardana no mereix ser a la capitalitat cultural?

[Un dos i seguit, 2-3-12]

Ja ho sabem que la situació és crítica per a tothom, que en un context de crisi extraordinària on es parla de retallar serveis i drets considerats per a molts com a fonamentals, ja ho sabem que aspectes com les activitats culturals i festives passen a la cua de les prioritats, més o menys allí on la sardana ja hi era per a moltes institucions. Perquè en som conscients, entenem (encara que no compartim) que enguany desapareguin de l’agenda activitats amb tradició de molts anys com la ballada del Diumenge de Rams o el cicle d’estiu; que l’aplec de la ciutat es pugui celebrar gràcies a aportacions no municipals i que l’Ajuntament no col·labori ni tan sols amb infraestructures bàsiques com lavabos, megafonia o cadires; entenem que les cobles encara no hagin cobrat actuacions de la passada Festa Major...

Tot això és perfectament coherent amb la consideració que s’ha tingut fins ara amb la sardana a l’hora de destinar-hi recursos públics. Però allò que ha acabat de molestar molts sardanistes és que els ignorin. Tampoc és que sigui res del tot nou, però encara hi ha qui pensa que poc hauria costat tenir en compte en la fa poc celebrada festa d’inauguració de la capitalitat cultural de Tarragona que la tradició sardanista de la ciutat és realment important, per molt que alguns la vulguin ignorar o fer-li allò que en castellà en diuen “ningunear”, és a dir menysprear, però amb un to més xulesc. I, sobretot, s’hauria pogut pensar en les dues cobles plenament actives que tenen la seu aquí; en les colles de competició de totes les categories que porten el nom de Tarragona arreu del país i a vegades més enllà, per Europa, com ho faran aquest any i com ho han fet moltes vegades sense cap mena de subvenció municipal. També hi haurien pogut posar el seu granet de sorra a la festa, de franc, naturalment, perquè a això d'anar contra corrent, hi hagi o no crisi, ja hi estan avesats.