[Un dos i seguit, 9-3-12]
Malgrat tot, la sardana ha estat i és un sector amb prou vitalitat i importància en el context de la cultura catalana. Es tracta d’un conjunt d’activitats que es pot contemplar des de perspectives ben diverses: musicals, de dansa, associatives, festives... Gran part d’aquesta activitat és pública, moltes vegades al carrer i oberta a tothom.
És per això que resulta fonamental la màxima difusió del que es fa de cara enfora i del que es viu a dins de les entitats. La importància d’aquest aspecte ha fet que no pocs activistes sardanistes s’hagin preocupat per fer d’informadors, és a dir, encarregar-se de preparar programes de ràdio, fer cròniques a la premsa, etc. Molt poques vegades això ha pogut fer-se des d’una perspectiva i una competència professional, però sovint s’ha suplert amb bones dosis d’entusiasme a prova de bomba i intuïció.
Ara, a Tarragona, el Casal Tarragoní ha tingut la pensada de convocar una trobada de tota aquesta gent, d’aquells que ens preocupem de fer arribar a tothom allò que passa en el món de la sardana, que no és poc. Com en tota activitat humana, hi ha una problemàtica pròpia, però sospito que el que es tractarà el proper dia 25 al matí a l’Antiga Audiència va més enllà dels neguits diguem-ne corporatius: s’intentarà aprofundir en com superar els espais acotats dedicats a la sardana als mitjans, o com explorar en les xarxes socials, per exemple. I és per això que em fa l’efecte que la cita no ha d’interessar només als més compromesos, sinó a tot aquell a qui importi la sardana. Com a mínim, per escoltar el que ens diran gent jove però prou experimentada, com el Jordi Lara, el Josep Pasqual o l’Albert Font-Tarrés. La cosa promet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada