[Un dos i seguit, 17-8-12]
Resulta curiós observar
com determinats elements de les festes de Tarragona, en relativament poc temps, han arribat a assolir un
estatus i un reconeixement popular de cosa tradicional i fins i tot
indispensable a les programacions. Em refereixo a actes com les Contalles de
Sant Magí o el Retaule de Santa Tecla. D’aquest darrer, enguany s’assoliran les
25 representacions, una xifra important, però que queda en un segon terme rere
aquella sensació que sempre hi ha estat, d’aquell aire de fenomen ancestral i
alhora plenament viu.
La veritat és que
l’ànima dels dos –Contalles i Retaule-, el recentment desaparegut Jaume Guasch,
va saber trobar els col·laboradors més adients i, sobretot, combinar
magistralment ingredients realment extrets de les arrels de la ciutat i de la
festa, amb altres de contemporanis. Això i la coincidència temporal amb la
dinàmica de recuperació i potenciació de les festes que Tarragona ha viscut
durant uns anys han completat el fenomen. Avui, quan anem a veure les Contalles
–o al setembre, al Retaule-, assistirem a un acte i una història coneguts, però
on l’important és que ho sentirem com una cosa nostra, un relat antic però
mostrat de manera actual.
I el que també és
important: el Jaume malauradament ja no hi és, però hi ha continuadors de la
seva tasca. Un equip que està preparant, per a les festes de Santa Tecla, el
que serà Memorial Jaume Guasch, al Teatre Metropol, amb tot l’aire de voler-se
institucionalitzar com una gran vetllada de dansa catalana amb el bo i millor
dels esbarts. Enguany hi seran, junts, ni més ni menys que el Ciutat Comtal i
el Sant Martí, de Barcelona, l’Esbart Manresà, i l’Esbart Sant Julià, de
l’Arboç, a més, és clar, del Santa Tecla, de Tarragona. Promet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada