[Un dos i seguit, 14-3-14]
Una de les eternes queixes i lamentacions dels sardanistes ha estat la del poc ressò que les seves activitats acostumen a tenir als mitjans de comunicació. O que quan el tenen, aquest ressò, el tractament és més aviat deficient, per dir-ho de manera suau. Una reivindicació que sovint és més que justificada, sobretot si comparem com i en quina mesura s’acostuma parlar de sardanes i en com es fa d’altres manifestacions comparables.
També és cert que precisament són els organitzadors els que, a vegades, no han sabut arribar als mitjans de comunicació. És evident que no n’hi ha prou de dir-los que faràs això o allò. Els has de seduir, sobretot quan, com passa amb les sardanes, cal carregar amb una colla de prejudicis massa instal·lats en certes mentalitats.
Ara bé, en ocasions coincideixen circumstàncies que ens permeten mantenir l’optimisme i creure que no tot està perdut. El passat cap de setmana, amb motiu de la proclamació de Barcelona com a Capital de la Sardana, vam poder veure que, per un costat, quan l’organització és seriosa i adquireix característiques pròpies del professionalisme, mentre per l’altra hi ha un mínim de sensibilitat que permeti allunyar tics esnobs, la cosa funciona força. D’aquells actes se’n va parlar als telenotícies, els diaris hi van dedicar espais ben respectables i, sobretot, vam poder detectar un esforç per no caure en tòpics i reconèixer el neguit dels promotors de la capitalitat per oferir una imatge actual i viva del fet sardanista.
Que duri! perquè tenim tot un any per endavant per tal de consolidar aquesta dinàmica positiva.
Una de les eternes queixes i lamentacions dels sardanistes ha estat la del poc ressò que les seves activitats acostumen a tenir als mitjans de comunicació. O que quan el tenen, aquest ressò, el tractament és més aviat deficient, per dir-ho de manera suau. Una reivindicació que sovint és més que justificada, sobretot si comparem com i en quina mesura s’acostuma parlar de sardanes i en com es fa d’altres manifestacions comparables.
També és cert que precisament són els organitzadors els que, a vegades, no han sabut arribar als mitjans de comunicació. És evident que no n’hi ha prou de dir-los que faràs això o allò. Els has de seduir, sobretot quan, com passa amb les sardanes, cal carregar amb una colla de prejudicis massa instal·lats en certes mentalitats.
Ara bé, en ocasions coincideixen circumstàncies que ens permeten mantenir l’optimisme i creure que no tot està perdut. El passat cap de setmana, amb motiu de la proclamació de Barcelona com a Capital de la Sardana, vam poder veure que, per un costat, quan l’organització és seriosa i adquireix característiques pròpies del professionalisme, mentre per l’altra hi ha un mínim de sensibilitat que permeti allunyar tics esnobs, la cosa funciona força. D’aquells actes se’n va parlar als telenotícies, els diaris hi van dedicar espais ben respectables i, sobretot, vam poder detectar un esforç per no caure en tòpics i reconèixer el neguit dels promotors de la capitalitat per oferir una imatge actual i viva del fet sardanista.
Que duri! perquè tenim tot un any per endavant per tal de consolidar aquesta dinàmica positiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada