[Un dos i seguit, 5-9-14]
Sortosament, no és la primera vegada que podem comentar-ho: les cobles –és a dir, els músics- cada vegada són més desinhibits, s’engresquen a fer provatures o, directament, emprendre noves experiències més o menys agosarades, però, en tot cas, que surten dels límits massa estrets d’unes normes no escrites però sí forçades per les circumstàncies fins no fa gaire plenament dominants.
Uns altres camins que poden emprendre, cal dir-ho, per una major formació tècnica en general, però cal no menysprear l’obertura de mentalitats dels músics en general, no només a les cobles, de manera que l’obertura de portes ha estat en les dues direccions. Això ha permès col·laboracions abans impensables, amb formacions i solistes de tots els gèneres i amb resultats, en la majoria dels casos, com a mínim interessants. De fet, també és habitual que alguns músics compaginin la seva participació habitual en agrupacions ben diverses: cobles, bandes, orquestres, grups de rock... Si ens hi entretinguéssim, podríem trobar exemples de tot.
Sens dubte, el màxim exponent del que comentem és la cobla Sant Jordi, però no és la única, ni molt menys. Per posar només dos exemples propers, fixeu-vos en la cobla Reus Jove amb, entre altres, el seu vital espectacle amb Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, o la tarragonina Cossetània, amb la seva versió Tradiband per a la Festa Major o la nova proposta d’alguns dels seus membres per oferir música de cambra.
Una desinhibició que, en una altra perspectiva, també manifesten les entitats sardanistes. Al capdavall, com bona part dels catalans, que han entès que en les actuals circumstàncies del país, quedar-se aturats és anar enrere. Per això, també aquestes organitzacions s’han compromès i participen decididament en tota mena d’accions per decidir el nostre futur, sobretot de cara a aquest proper 11 de Setembre i amb la mirada posada en el 9 de novembre.
Sortosament, no és la primera vegada que podem comentar-ho: les cobles –és a dir, els músics- cada vegada són més desinhibits, s’engresquen a fer provatures o, directament, emprendre noves experiències més o menys agosarades, però, en tot cas, que surten dels límits massa estrets d’unes normes no escrites però sí forçades per les circumstàncies fins no fa gaire plenament dominants.
Uns altres camins que poden emprendre, cal dir-ho, per una major formació tècnica en general, però cal no menysprear l’obertura de mentalitats dels músics en general, no només a les cobles, de manera que l’obertura de portes ha estat en les dues direccions. Això ha permès col·laboracions abans impensables, amb formacions i solistes de tots els gèneres i amb resultats, en la majoria dels casos, com a mínim interessants. De fet, també és habitual que alguns músics compaginin la seva participació habitual en agrupacions ben diverses: cobles, bandes, orquestres, grups de rock... Si ens hi entretinguéssim, podríem trobar exemples de tot.
Sens dubte, el màxim exponent del que comentem és la cobla Sant Jordi, però no és la única, ni molt menys. Per posar només dos exemples propers, fixeu-vos en la cobla Reus Jove amb, entre altres, el seu vital espectacle amb Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, o la tarragonina Cossetània, amb la seva versió Tradiband per a la Festa Major o la nova proposta d’alguns dels seus membres per oferir música de cambra.
Una desinhibició que, en una altra perspectiva, també manifesten les entitats sardanistes. Al capdavall, com bona part dels catalans, que han entès que en les actuals circumstàncies del país, quedar-se aturats és anar enrere. Per això, també aquestes organitzacions s’han compromès i participen decididament en tota mena d’accions per decidir el nostre futur, sobretot de cara a aquest proper 11 de Setembre i amb la mirada posada en el 9 de novembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada