[Un dos i
seguit, 19-9-14]
Tothom, en el
món de les colles de competició, es va alegrar molt quan es va saber que el
concurs de colles de les festes de Santa Tecla d’enguany s’havia de fer a la
TAP, a la plaça de toros. Després, un cop celebrat, la sensació dels que hi vam
ser és més aviat agredolça. És evident que el lloc és ideal: un espai ampli
tant per a les colles com per al públic, tot plegat en molt bones condicions,
no calia patir pel temps i per disposar d’espai per canviar-se els
balladors....
Tot això hi va
ser, és clar, però també hi va haver algunes coses que van aigualir una mica
aquelles bones perspectives. Primer, la pífia al programa oficial de les
festes, on vés a saber perquè s’anunciava una hora i mitja abans de l’hora real
i, de fet, la de sempre. Després, la manca gairebé absoluta de divulgació
prèvia més enllà del que haurem dit aquí i algun cartell penjat a diverses
botigues, mentre els mitjans de comunicació locals prefereixen destacar coses
més ‘guais’ i, com a molt, ho publiquen, a posteriori, a la mateixa pàgina on
els lectors feliciten la cunyada o l’avi que fa anys, i encara gràcies que algú
els va enviar la fotografia.
Un cop a dins de
la plaça, ningú es va plantejar, ni de lluny, revisar les planxes de fusta que
protegien l’arena en el concert d’un parell de dies abans, de manera que els
balladors van haver de patir, en tot moment, pels claus que sortien amenaçadors
aquí i allà, o per aquelles planxes que, sovint, es movien lliurement. A les
grades, el públic hi era, però poc en proporció a la capacitat del recinte,
proporcionant una imatge més aviat trista, resultat d’aquella buidor
promocional que deia.
Encara que segurament
l’entitat organitzadora podia haver fet alguna cosa més en aquestes i altres
mancances, la veritat és que, ben mirat, potser encara van fer prou. La immensa
solitud d’aquests i altres promotors sardanistes a l’hora d’emprendre qualsevol
cosa en el peculiar món cultural tarragoní mereixeria tot un estudi. Després
dels fets de les festes de Sant Magí, on la ballada del dia del patró es va
mostrar, més que mai, aquest menyspreu, ara ja patim per les ballades de Santa
Tecla i la Mercè. Quina una en passarà aquesta vegada?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada