Un músic singular i emprenedor

[Un dos i seguit, 16-5-15]

Al llarg del temps que portem oferint-vos aquest temps de sardanes, esbarts i música per a cobla, hem tingut l’oportunitat de parlar de molta gent que es mou, d’una manera o altra, en aquests ambients. Són persones més diverses del que es podria pensar i no només per la feina concreta que fan: organitzadors, músics, balladors de plaça, dansaires de colla, compositors, estudiosos, divulgadors, coreògrafs. Naturalment, tots tenen la seva vida, altres activitats i les ocupacions professionals més diverses. Actuen amb un major o menor grau de dedicació, però sempre he mostrat el meu respecte per a aquests individus que fan feina altruista i mai prou reconeguda; o, com és el cas dels músics, amb remuneracions sempre insuficients, que exigeixen altes dosis d’amor per la seva militància a les cobles o escrivint música.

A aquest reconeixement generalitzat, a vegades s’hi afegeix un sentiment d’admiració respecte determinats personatges capaços de fer coses que van més enllà. És el cas del Marcel Casellas, un músic singular, que ha treballat diversos camps, però molt especialment el de la música tradicional, on ha hi ha esmerçat una quantitat d’esforços i ha impulsat projectes originals gairebé innombrables perquè no acabaríem mai. Omnipresent en festivals tipus Tradicionàrius, una de les seves dèries sempre ha estat integrar els instruments de la cobla en les formacions folk més diverses. Ara, ha publicat un llibre-disc amb un bon grapat de les seves sardanes diguem-ne estàndard i uns comentaris sucosos on no s’està de dir les coses clares sobre diversos aspectes. Una aportació valuosa, entre altres coses, perquè el món folk i el de la sardana i la cobla no sempre han anat del tot agermanats, malauradament.