A veure si ho sabem apreciar!

[Un dos i seguit, 1-5-15]

Diumenge, arriba l’aplec Ciutat de Tarragona. Tot i que fa uns anys que també se celebra, a la tardor, el del Serrallo, el que té lloc al Parc del Francolí és considerat el de la ciutat, el principal. Serà la 43a edició, una xifra gens menyspreable i que ve a demostrar una notable perseverança i continuïtat, ja que fora del parèntesi després de dues primeres edicions, un cop recuperat ja s’ha vingut celebrant de manera ininterrompuda.

Un treball que porta a terme, any rere any, el Casal Tarragoní, sempre tenint com a base, com a element essencial, les ballades de sardanes amb diferents cobles. Però també hi ha elements diguem-ne complementaris, com els concursos de colles improvisades, els homenatges a persones o, darrerament, a altres aplecs veterans, estrenes, etc.

Enguany, a més, hi haurà un moment que crec que és singularment important, perquè permetrà donar a conèixer al públic de l’aplec i tothom que diumenge passegi pel parc una d’aquelles activitats bàsiques, que es porten a terme de manera eficaç i, a vegades, malgrat molts entrebancs, però que són molts que ignoren. Em refereixo a la petita actuació que faran diversos alumnes d’instruments de cobla de l’Aula d’Instruments Tradicionals de l’Escola Municipal de Música de Tarragona. Serà una actuació modesta, d’un parell de sardanes curtes interpretades per nois i noies que tot just comencen a treballar aquests instruments més aviat feréstecs, però que serà bo que ens adonem, tots plegats, que n’hi ha de gent jove que s’obre camí en aquest terreny i que hi ha la possibilitat d’estudiar tenores, tibles i flabiols am bons mestres i a Tarragona. A veure si ho sabem apreciar!