“Quítate tu...”

[Un dos i seguit, 24-4-15]

La diada de Sant Jordi, entre el munt d’activitats que s’hi porten a terme, lògicament la major part relacionades amb els llibres, també n’hi ha d’altra mena, festives sobretot. Ja fa molts anys que s’hi fa, també, una ballada de sardanes que, els veterans recordaran que fa uns anys tenia lloc al tram central, just davant de la mítica Llibreria Guàrdias, que la patrocinava, i acostumava ser amb la cobla Melodia, del Vendrell.

Després, les ballades les van assumir les entitats sardanistes, amb el patrocini de l’Ajuntament. Amb els anys, a la programació de Sant Jordi s’hi van afegir els castells, que es van fer en aquell mateix tram de Rambla, i les sardanes van passar al davant del Banc d’Espanya o a la primera coca, amb el monument a la sardana.

Enguany hi ha tornat a haver canvis, ja que els castells han passat a l’esmentat primer tram –el del monument a la sardana- i les sardanes han passat a la plaça de Verdaguer, un espai ample i còmode, però fora de la riuada de gent de la Rambla. Molts ciutadans no habituals acabaven ballant, poc o molt, les seves úniques sardanes de l’any, fent que esdevingués una ballada diferent.

Avui, excepcionalment, em permetreu que acabi aquest comentari amb música, un clàssic de la música salsera dels Fania All Stars que ahir em va venir al cap mentre era a la ballada. Normalment, en la salsa és més important el ritme que la lletra, però aquesta vegada he pensat més en aquesta darrera.