[Un dos i seguit, 6-11-26]
Si la setmana passada remarcàvem la importància del conjunt d’actes sardanistes de les festes de Sant Martirià, a Banyoles, aquesta ens porta al món de les colles de competició, ja que inclou dues cites en les quals es resolen les categories que queden del Campionat de Catalunya després de saber que les dels veterans i dels més veterans encara, ja han completat el seu periple. Sabem que a Tarragona tenim una colla subcampiona i una campiona, respectivament, i ara és el torn dels més joves dissabte, amb les alevines, infantils i juvenils, i les grans diumenge a Balaguer. Després de tot això, «ja només» (i ho he escrit entre cometes) quedarà el concurs lliure d’Artés i la final de punts lliures al Vendrell.
Unes cites que, malgrat les enormes dificultats que han de superar dia a dia les colles, encara tenen una brillantor i una espectacularitat enormes, a banda, és clar, de l’emoció dels resultats. Unes dificultats internes i externes que tenen a veure, sobretot, en els canvis que viu la nostra societat, gens afavoridors per a aquest tipus d’activitats, però també a la manca de suport i als vicis i mancances de les pròpies organitzacions. I, em sap greu repetir-ho un cop més, però és real, un dels obstacles és la incomprensió i el menyspreu de bona part dels mitjans de comunicació. Recordem que els concerts que a vegades s’emeten els diumenges al matí són fruit d’un acord exprés entre Som Sardana i TV3 i que només s’hi poden veure enregistraments produïts pel sardanisme, no pas per la televisió de Catalunya.
No sé si a algú li haurà passat pel cap, ja que estem en aquesta tessitura de precarietat, de fer amb el concurs de Punts lliures, que emet la Xarxa de Televisions Locals, el mateix que amb el Concurs de Castells, que TV3 aprofita el senyal i es pot veure per la seva plataforma. Menys és res, oi?
