Enric Morera, l’autor d’algunes de les cançons catalanes més populars de tots els temps

[Un dos i seguit, 27-3-15]

Ja hem comentat diverses vegades que enguany es commemora el 150 aniversari  del naixement d’Enric Morera, tot un personatge de la música catalana de tots els temps. Un músic singular per la importància de la seva obra com a director, pedagog i compositor, però també per la seva biografia i per la forta personalitat que sembla que tenia. Després d’un període de la seva vida més propi d’una pel·lícula d’aventures a la Pampa argentina, es va fer un lloc destacat en el panorama musical català, no només per les facetes que ja he esmentat de director, compositor i de pedagog, sinó també com a promotor d’espectacles musicals.

Diuen que tenia un caràcter especial, aspecte que, de fet, es pot entendre perfectament llegint la seva autobiografia, però el cert és que, malgrat tot, va tenir molts deixebles que sempre el van recordar de manera positiva. Ara bé, de manera justificada o no, allò pel que ha estat sempre recordat és, sobretot, perquè fou l’autor de les músiques d’algunes de les cançons catalanes més populars de tots els temps que, a més, tenen forma de sardana. L’Empordà, La sardana de les monges, Les fulles seques i, és clar, La Santa Espina, són títols fixos als repertoris corals de tot el país i, en alguns casos, són autèntics himnes, amb una popularitat i arrelament inqüestionables.

Tant de bo que les celebracions que s’estan preparant serveixin, entre altres coses, per divulgar altres obres d’Enric Morera que, segur, mereixen ser més conegudes.