Felicitats a La Principal de Tarragona, que compleix 50 anys

[Un dos i seguit, 20-3-15]

Commemorar cinquanta anys -les noces d’or-, és d’aquells moments en la vida d’una persona, una parella, una entitat o qualsevol fet –sempre que sigui positiu- que ve molt de gust de fer saber a tothom i celebrar-ho de la millor manera possible. Els centenaris són importants, és evident, però ja ens parlen de quelcom que ja és història, pràcticament. Els 50, generalment, ens evoquen una veterania considerable, és clar, però acostumen a arribar quan encara hi ha possibilitats i il·lusió per part dels protagonistes. De tots els números rodons amb els que se solen fer festes, normalment és el més optimista, sobretot perquè indica una consolidació en les entitats, posem per cas, que promet molt de futur; i en les persones ens permet confiar que encara podem fer moltes coses a partir d’aquest moment.

Avui parlem, però, d’una cobla, d’una cobla d’aquí mateix, de la ciutat des de la qual us parlem. El cas és que La Principal de Tarragona dijous passat complia 50 anys, una trajectòria que ha transitat per temps molt difícils per a la música per a cobla, la major part dels quals en solitari a la ciutat, però que ara, tot i que d’esculls no en falten, precisament, arriba a aquest mig segle de vida després d’haver experimentat una profunda renovació i rejoveniment de la plantilla, amb aquella empenta que cal per anar endavant de manera decidida. Tot sembla indicar que, ara, els problemes ja no són de manca de músics joves –tot el contrari, ja que ara fins i tot compten amb competència forta a la zona- sinó de caire més general.

Un aniversari magnífic que ja pensen en celebrar-lo, amb concerts, discos i alguna cosa més. No cal dir que com a tarragoní i com antic component de la cobla n’estic orgullós i crec que els hem de felicitar efusivament.