Em vaig treure el barret

[Un dos i seguit, 27-2-15]

Diumenge passat va ser dia de lliurament de premis per a les colles de competició. Els concursos d’enguany ja han començat, concretament a la demarcació de Lleida, però encara falta una mica per a l’hora de la veritat, per a l’inici del Campionat. De moment, tranquil·litat per als dansaires, que van poder descobrir –la majoria- un recinte realment excepcional, l’antic Hospital de Sant Pau, a Barcelona, un dels conjunts més interessants modernistes del país.

Les colles van rebre els premis en diferents sessions segons la categoria, alguns dansaires van rebre les insígnies d’or que recompensen la veterania i la constància en el món competitiu, és van poder ballar sardanes, els més joves van tenir un grup d’animació i fins tot hi va haver temps per a visites guiades. A la tarda, assemblea i renovació de junta, donant pas a la primera dona president de la Unió de Colles, la Núria Escudé. En general, bona organització i la demostració que aquest acte pot ser interessant i àgil, quelcom que no sempre s’ha complert en aquesta mena de trobades.

A mi, a més dels moments dels lliuraments de premis que em tocaven de més a prop, em vaig emocionar quan el president de la UCS va atorgar la insígnia d’or i brillants a Sebastià Albà, l’ànima de la colla “Violetes del Bosc” durant gairebé tota la seva història i en bona part “culpable” de la burrada de campionats que ha guanyat aquesta colla. Personatge carismàtic i com tots els que realment fan feina, polèmic, encara ara, amb 85 anys, va imposar la seva presència a la sala. Ja és història   -història viva, si voleu- però, la veritat, a mi em fan molt de respecte els personatges com ell, que han sabut fer tanta i tant bona feina. Em vaig treure el barret, la veritat.