[Un dos i
seguit, 13-3-15]
Ara fa una
setmana, a les jornades d’estudi, debat i reflexió que es van celebrar a
Juneda, el periodista Carles Capdevila aconsellava al sardanisme que procurés
promoure actes singulars per tal de seduir els mitjans de comunicació i fer que
la sardana sigui més present a diaris, ràdios i televisions. Aquesta setmana
sembla que es va en aquesta direcció arran de la proclamació, dissabte, de
Calella com a nova Capital de la Sardana.
Fruit,
precisament, d’un programa que combina tradició amb propostes noves, al qual
cal afegir-hi una eficaç tasca de relació amb els mitjans, hem vist moltes
mencions a diaris, revistes i ràdios de tota mena, des dels més importants fins
als més modestos. Aquest divendres, per exemple, se n’ha fet un tractament prou
correcte als Matins de TV3 i el diari Avui ha publicat un suplement de vuit
pàgines.
Perfecte, tot això, però no sé si el
sardanisme té la capacitat de mantenir aquest ritme, aquest esforç de fer-se
propaganda més enllà de la capitalitat. Ja entenc que no cal sortir cada dia
als telenotícies, però sí que algun ressò més gran del que hi ha actualment
haurien de tenir altres activitats que, setmana rere setmana, es van produint
arreu del país. No em refereixo als molts aplecs, ballades, concursos i
concerts diguem-ne “ordinaris”. Penso en que el passat cap de setmana passat,
posem per cas, mentre més d’un centenar de persones debatien a Juneda, altres
assistien a un agosarat concert a Riudoms gaudint de jazz amb cobla, o l’excel·lent
cobla Ciutat de Girona, commemorava el 40è aniversari.
I podríem anar
afegint mil i una coses més: aquella altra cobla que s’ajunta amb un grup de rumba, aquella altra que presenta un
espectacle meravellós per als més petits al Palau de la Música, una colla i una
altra cobla que ofereixen un espectacle molt treballat... Són iniciatives que, ben tractades,
permetrien confegir un programa de televisió atractiu no només per als de la
ceba, afegint-hi les vivències internes de les colles de competició, el
desenvolupament del Campionat, els neguits i les alegries dels músics de cobla,
la problemàtica dels organitzadors...
El trist del cas és que
aquest programa ja hi era i els professionals prou competents per fer-lo també.
Només faltaven mitjans, temps, confiança, continuïtat... i voluntat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada