[Un dos i
seguit, 6-3-15]
A l’edició
d’aquest mes de març de la revista “L’Avenç”, ens ho recorda la periodista
Montserrat Besses en una entrevista força interessant: als inicis de TV3 hi
havia una por terrible perquè se’ls considerés una “televisió antropològica”.
Besses parla de les enormes dificultats de la cadena catalana per fer-se un
lloc en l’espai audiovisual, no només pel que fa l’audiència, que havia de
crear partint de zero, sinó pel context comunicatiu i dels poders que els
havien de proporcionar els mitjans que permetessin una emissió mínimament
normalitzada.
Aquell temor
inicial no només no se l’han tret de sobre, sinó que, amb el temps, l’han
assimilat i reconvertit en menyspreu, com
a mínim pel que fa a segons quins aspectes de la cultura tradicional.
Darrerament, no només s’ha suprimit l’escanyolit espai dedicat a les sardanes
–justament quan la cadena ha estat a punt de perdre el liderat davant d’altres
que no tenen cap problema en parlar del seu de folklore-, a més en el concurs
de dissabte passat anomenat “Com som” van plantificar aquesta pregunta: “Els
catalans troben avorrida la sardana?”. Una formulació tendenciosa que, tot
sigui dit, no els va sortir gaire bé, perquè la resposta positiva a l’enquesta
que sembla que es realitza prèviament, va ser ben reduïda. Una pregunta que
qualifico de tendenciosa i que, a més, considero estúpida, perquè ni les
sardanes ni res en aquest món és avorrit o divertit, és la gent que s’avorreix
o no i no tothom amb les mateixes coses.
En tot cas, no m’imagino cap programa de televisió del món fent una pregunta com aquesta sobre una dansa pròpia. Repto a qui sigui que aportin proves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada