Neix l’Associació de Cobles de Catalunya

[Un dos i seguit, 20-5-16]

Abans de la Guerra Civil ja hi va haver un intent força seriós de crear un organisme que aplegués el major nombre possible d’entitats promotores d’activitats sardanistes. Fou la Lliga Sardanista de Catalunya, que, sota la presidència del mestre Joan Llongueras, va realitzar una tasca notable entre els anys 1928 i el 1936, quan va desaparèixer per raons obvies. Després, no fou fins al 1950 que es va constituir l’Obra del Ballet Popular, amb l’objectiu de coordinar les entitats sardanistes i els esbarts. Tot i que va portar a terme iniciatives importants –com les Ciutats Pubilles, per exemple- mai va aconseguir plenament aquell objectiu de federar realment el sector.

L’any 1990 naixia la Federació Sardanista, recentment esdevinguda Confederació, que, ara sí, està assolint-los aquells objectius. És Confederació perquè inclou organismes que ja ho són de federatius, com la Unió de Colles Sardanistes, federacions genèriques territorials, coordinadores d’aplecs, etc. Com dic, tot sembla indicar que s’ha encarrilat aquest gran ens, una tasca complexa, però que gairebé tothom entén que és necessària. Potser quedava un àmbit sense assumir-lo correctament i que de manera tradicional sempre ha funcionat per lliure, poc o gens coordinat. Em refereixo a les cobles, no tant els músics, que ja disposen d’organitzacions sindicals, per exemple, però el que ara s’està treballant és la creació d’una associació de cobles amb tots els ets i uts. De fet, ja hi ha data per a la constitució formal de l’Associació de Cobles de Catalunya i, si res es torça, es recuperarà aquesta autèntica assignatura pendent, que afecta un col·lectiu importantíssim, que implica un nombre respectable de professionals que, alhora, tenen una problemàtica pròpia i també unes implicacions evidents amb la resta del sardanisme.