50 anys fent sardana des del Baix Camp

[Un dos i seguit, 17-6-16]

La colla sardanista Rosa de Reus és una entitat singular. Nascuda com a colla de competició, aviat va fer una cosa que altres grups semblants van portar a terme amb més o menys èxit: no limitar-se a ballar i a competir, sinó també organitzar activitats. Allò que entenc que els fa especials és que aquestes altres iniciatives van esdevenir més importants, fins al punt que van deixar d’anar a concursos i es van dedicar, exclusivament, a promoure aplecs, ballades i moltes altres coses.

Però encara hi ha uns  altres aspectes que cal remarcar d’aquesta colla: el neguit per anar sempre més enllà de les ballades i els aplecs fets de la manera que sempre s’havien fet. L’Aplec Baix Camp, la seva iniciativa principal, és el millor exemple, ja que no s’ha limitat a oferir bones cobles i programes escollits en un lloc atractiu per passar-hi el dia. Sempre hi ha hagut mil i una activitats diguem-ne complementàries: recitals de cançó (en temps que això era un repte al règim), concursos de fotografia, tallers, actuacions de tota mena (conta contes, castellers, etc) i tot plegat amb variacions constants d’un any a l’altre. També és digne de ser destacat el programa, sempre amb acurada presentació i col·laboradors literaris no necessàriament vinculats al ram de la sardana i la cobla.

I, per acabar-ho d’arrodonir, aquesta activitat inquieta, preocupada per no adormir-se i atraure no només als ja convençuts, tot mantenint bones relacions amb altres activistes de la cultura popular o de la cultura en general, l’han portat a terme... durant 50 anys ininterromputs! Ara ho estan celebrant i, de moment, ja es pot visitar al Centre de Lectura de Reus una exposició que resumeix aquest mig segle amb una selecció del seu impressionant arxiu fotogràfic i tota mena de documents i objectes que permeten fer-se una idea d’aquesta llarga  trajectòria per la cultura del país que, si bé ha seguit un eix central anomenat sardana, mai s’ha estat de fer parades i convidar tothom a acompanyar-los en un moment o altre.