Sardanes enregistrades

[Un dos i seguit, 3-2-17]

Des del primer moment que es va poder enregistrar música, encara que fos amb procediments ben rudimentaris, ens consta que la sardana hi va ser present. Des dels vells rotlles de pianola, passant pels discos de pedra, els vinils, els cassets i els discos compactes, sempre hi ha hagut el so de la cobla en un o altre format. No sempre ha estat en les millors condicions ni amb els repertoris escollits amb bon criteri. Sovint, s’ha caigut en els tòpics dels grans èxits repetits fins a la sacietat, o han abundat els discos promoguts per entitats o pobles, on han escollit les “seves” sardanes, siguin quines siguin, des de peces de gran nivell fins a obres oblidables. Això sí: qui ha sabut triar, ha trobat discos de força interès i fins a col·leccions senceres fetes amb rigor.

Darrerament, com és ben conegut, les botigues de discos semblen una espècie en extinció, però, paradoxalment, es publiquen més discos de sardanes que mai. Uns enregistraments que es distribueixen per canals alternatius, com ara per subscripció. El problema, actualment, el tenen els aficionats, ja que no sempre és fàcil saber com obtenir determinat disc. Abans, anaves a la botiga, triaves i remenaves i, si no hi era, el podien encarregar. La immensa majoria dels enregistraments actuals no són promoguts per una editora tradicional ni estan en les catàlegs de les distribuïdores. Molts, és possible escoltar-los en plataformes com Spotify de manera gratuïta i descarregar-los amb el pagament corresponent, però el que hi podem trobar encara és lluny de ser exhaustiu.

Això sí, a l’esmentat Spotify, per exemple, poc a poc s’hi estan introduint discos històrics, salvant així de l’oblit autèntiques joies i testimonis de com sonaven les cobles de fa anys, fins i tot dels temps en els quals poca cosa es podia manipular en els estudis de gravació. Naturalment, en aquest immens arxiu sonor també hi ha de tot. Un cop més, és qüestió de saber triar.