Ball de músics

[Un dos i seguit, 10-2-17]

El calendari festiu segueix avançant i ara arriba el torn del Carnaval, paradoxalment una de les celebracions on la sardana hi té menys presència –una altra cosa és que algunes entitats hi intervinguin, no pas amb sardanes-, però, alhora, és un moment important per a una part del sardanisme com és el musical.

La tradició mana que és ara quan s’acaba i quan comença la temporada per als músics i, per tant, és el moment de fer els canvis en les plantilles de les orquestres, conjunts i, és clar, les cobles. Sembla que el motiu és, precisament, el fet que es tracti de temporada baixa, incrementada en la seva durada per la proximitat de la Setmana Santa i les limitacions que hi havia anys enrere per fer música no sacra en públic. En tot cas, malgrat que aquestes prohibicions ja no hi són, el costum de fer efectives les remodelacions a les orquestres i altres formacions musicals segueix ben vigent.

Pel que fa les cobles, aquest any la quantitat i la qualitat dels canvis és singularment important. N’hi ha molts i implicant cobles de prestigi i habitualment les més estables en aquest sentit. Quan un músic es jubila o abandona una formació de cert nivell per la raó que sigui, ha de ser substituït amb prou garanties, per això es produeix un efecte en cadena, més important com més de primera línia sigui la cobla. Finalment, són les més modestes les que acaben rebent la responsabilitat de buscar instrumentistes nous, que comencen la seva carrera musical. Amb poques excepcions, quan aquests músics joves han adquirit experiència, el més probable és que cerquin una cobla de més prestigi i amb més guanys, encara que, el que acostuma a passar és que siguin aquelles cobles les que els van a buscar.

Així, aquesta temporada veurem moltes cares canviades a dalt dels entarimats de les ballades, aplecs i concerts. I això, tant a les cobles-orquestres més veteranes i de noms venerables, com a les joves i a les d’aquí a casa nostra. Sortosament, ja semblen llunyans aquells temps que una baixa en una cobla representava un autèntic problema, en alguns casos una minva en la qualitat o, fins i tot, haver de plegar. Un panorama, l’actual, molt més encoratjador, sens dubte.