Una tasca ingent

[Un dos i seguit, 4-12-20]

El notable volum d’activitat que habitualment es realitza vinculada a la sardana -em refereixo a abans i, espero, després de la pandèmia-, és possible, de la mateixa manera que la d’altres manifestacions populars, a un important contingent de persones que treballen pensant, planificant, gestionant i pidolant a institucions i empreses de manera constant i, generalment, altruista. A ells i elles sempre els he expressat la meva admiració i respecte, sigui quin sigui el grau de dedicació que tinguin, sabedor com sóc de la varietat de circumstàncies personals de cadascú.

Entre aquest col·lectiu important i no sempre prou reconegut ni tampoc conegut, acostuma a haver-ne de ben singulars. En ocasions, destaquen per la diversitat de la seva actuació, com és el cas de l’Antoni Anguela i Dotres, a qui estava dedicada el darrer concert celebrat fins ara del Cicle Cultura Popular als Ateneus, a Barcelona. El motiu era el desè aniversari del traspàs d’aquest activista intens, que va ser directiu d’entitats, estudiós de la sardana, organitzador del Primer Congrés de Cultura Popular i Tradicional, va participar en la recuperació del concurs La Sardana de l’Any i, sobretot, fou un home molt preocupat per la difusió del fet sardanista pels mitjans de comunicació.

Va fundar la revista "Som", va ser col·laborador, guionista o realitzador de programes a diferents emissores de ràdio i, fins i tot, a televisió; però estic segur que allò més original i valuós que va crear i impulsar fins al darrer moment fou un eficaç servei d’informació per als que ens dediquem a aquesta tasca de portar la sardana al paper imprès o la ràdio. Ve a ser una  autèntica agència de notícies sardanistes que recull tota la informació i la distribueix a qui convingui. Una tasca ingent que avui dia ha assumit la Confederació Sardanista de Catalunya, però que ell va idear molt abans de disposar d’internet, correu electrònic ni res semblant. Utilitzant correu tradicional, multicopista i moltes hores de feina, esdevingué una eina molt i molt apreciada.

Els que el vam conèixer podem constatar que, malgrat tot això que he dit, no era un personatge envanit per una activitat important però que, al capdavall, li devia reportar més maldecaps i costos econòmics que altra cosa. Llàstima que l’actual situació més aviat ha fet poc visible el merescut record a l’Antoni. Serà qüestió de tornar-hi quan el panorama sigui més propici.