Els oficis de la cultura

[Un dos i seguit, 11-12-20]

La revista de cultura popular i tradicional catalana «Som» ha tingut l’encert de publicar les respostes que diverses cobles d’arreu del país han fet a un breu qüestionari sobre com han patit aquests mesos de confinament i d’apagada gairebé general de la majoria d’activitats culturals.

M’ha sorprès agradablement perquè el que podia haver estat un conjunt de queixes i reivindicacions totalment reiteratives, ha acabat esdevenint tot un seguit de reflexions que, sovint, tenen un interès evident. És clar que en tots els casos es fa palesa la greu situació que, com molts altres sectors de la societat, pateixen els músics, amb una reducció del nombre d’actuacions enorme i que els ajuts només han arribat a segons quin tipus de formació. 

De fet, aquesta varietat en les cobles és una de les qüestions que ara s’ha manifestat de manera més clara. Per si algú no ho sap, hi ha cobles-orquestra amb dedicació total dels seus components i les altres cobles en les quals els intèrprets compaginen aquesta feina amb altres, no sempre de caire musical. Aquesta classificació, molt esquemàtica i, per tant, només orientativa, permet endevinar que la incidència no ha estat igual per a tothom, encara que, precisament, els primers, els de dedicació exclusiva, per entendre’s, han estat aquells que, com deia, algun ajut han arreplegat.

Doncs, bé, aquesta i altres reflexions interessants les han expressat els responsables de les cobles que han accedit a participar en aquest reportatge. Assenyalen, per exemple, el perill que algunes formacions no puguin superar aquest tràngol, es lamenten del tracte rebut per part de les institucions, especialment segons quins ajuntaments, que no han tingut cap escrúpol en suspendre actes sense ni plantejar-se reformulacions o ajornaments. Pel que fa les entitats, en canvi, agraeixen els esforços de la majoria per tractar de salvar el màxim d’activitat.

En general, en totes les opinions hi plana el mateix fantasma de totes les activitats culturals: aquell que -de manera conscient o no- no considera els oficis del sector amb la mateixa dignitat que qualsevol altra.