De tot cor

[Un dos i seguit, 18-12-20] 

A l’Un dos i seguit no hem tingut mai tendència a fer, quan arriben aquests dies, els típics resums, amb relacions més o menys àmplies d’allò més significatiu que ha portat l’any que deixem enrere. No és que no ho trobem interessant, si està ben fet, ni criticarem qui ho faci amb entusiasme. Al capdavall, aquí també ens deixem portar per costums objectivament prescindibles, com les commemoracions d’aniversaris més o menys rodons,  les felicitacions de les festes i altres debilitats semblants. 

Segurament, si no ho hem fet mai és per la por de deixar-nos coses importants i la mandra -ho reconec!- d’assumir la feinada que comportaria fer-ho com Déu mana. Sortosament, el món de la sardana, dels esbarts i la música per a cobla és prou viu per generar notícies d’actualitat setmana rere setmana, les mirades històriques sempre queden bé, la música és un potencial inexhaurible i si tenim algun problema no és, precisament, com omplir el temps que ens cedeix Tarragona Ràdio cada setmana.

Vistes així les coses, comprendreu que, enguany, encara tenim menys ganes de mirar amb deteniment què ha passat els últims dotze mesos. Ho farem quan això sigui important per entendre coses concretes o per encarar millor el futur, un futur més incert que mai per a tothom que és allò que realment ens interessa. No guanyarem res lamentant tot el que ens hem perdut aquest maleït 2020, que és moltíssim i segons qui encara n’ha resultat més perjudicat. Jo crec que l’esperit de la Guia Sardanista 2021que es presenta aquest diumenge a Sabadell és allò que ens cal: feta com si tot fos possible i treballar perquè això sigui així, però sent conscients que, si cal, haurem de tornar a fer renúncies. 

El nostre desig, ara que ve Nadal, és ben simple i complicat alhora: que la Guia es pugui portar a terme completa, que s’ampliï fins i tot, i que en podem gaudir plenament. Amb tot el que això comporta. De veritat. De tot cor.