Seguim, malgrat tot

[Un dos i seguit, 8-1-21] 

Acabem d’estrenar un nou any i, tal i com ens assegura la lògica, aquella a qui no sempre fem cas, poca cosa ha canviat un dia per l’altre. Seguim immersos en la incertesa generalitzada a causa de la pandèmia, amb els mateixos neguits que ens han mortificat els últims mesos i només l’efectivitat a llarg termini de les vacunes ens proporcionen certa esperança.

Això també és vàlid per al sector cultural i, més concretament, l’activitat vinculada amb la sardana, la cobla i els esbarts. Els que hi treballen, però, acostumats a anar sempre contra corrent, han elaborat i presentat una Guia Sardanista per al 2021 amb tot allò que haurien previst si la situació fos normal. No es tracta d’amagar el cap sota l’ala ni res semblant. No és cap inconsciència ni s’han contagiat de l’estupidesa d’aquells que neguen la gravetat de la situació o, senzillament, es neguen a sotmetre’s a cap mínima norma de civisme. 

Senzillament, faran el mateix que han practicat fins ara: portar a terme tot allò que és possible, amb totes les condicions que manen les autoritats i el sentit comú; reconvertiran tot el que calgui en un exercici d’adaptació exemplar i sempre sabent que caldrà fer moltes renúncies. En definitiva, es tracta de combinar optimisme, realisme i sentit comú. Que no es deixi de fer res per oblit o abandó, sinó perquè cal no fer-ho o fer-ho diferent.

També és cert que fins ara hi ha hagut més suspensions de les estrictament necessàries, cosa que ha afectat de manera molt contundent als músics, però també estic segur que la majoria de casos no ha estat una opció de les entitats, sinó d’ajuntaments potser poc reflexius. Allò que ens consta amb absoluta certesa és que han predominat els neguits i les negociacions a totes les bandes que ha calgut per mantenir el màxim d’activitat.

I ara que tots plegats ja en tenim, malauradament, molta pràctica, haurem de procurar, en els temps durs que vindran, millorar-ho encara més.