[Un dos i seguit, 4-11-22]
Aquest és un programa dedicat a les sardanes, els esbarts i la música per a cobla, però avui crec que he de puntualitzar que un servidor sempre ha tingut apreci, també, pels castells. No només els he seguit com un bon aficionat, sinó que en determinada etapa professional també he arribat a fer-ne retransmissions radiofòniques i cròniques impreses. Sempre vaig defensar que els mitjans tractessin el fet casteller com cal, fins que es van posar de moda. Ara ja hi ha molta gent que els defensa, tot i que sempre sento la necessitat d’expressar alguna reivindicació, com que TV3 retransmeti el concurs en directe, una mancança que clama al cel.
Dic això per tal que no se m’entengui malament quan parli de les Fires de Girona. Una festa extraordinària, que mereix viure-la en la mesura que cadascú pugui i prefereixi. Però se’m va remoure tot quan a la crònica que en va fer el Telenotícies es van citar actes diversos, esmentant, tal i com era previsible, els castells, però ignorant el concurs de colles. Davant d’això, algú pot entendre que l’actuació castellera és un costum ancestral gironí i el concurs és una cosa insignificant o aliena a les Fires.
Doncs no senyors: està molt bé que els gironins hagin adoptat els castells i organitzin una diada ben ferma, i que se’n parli, és clar, però el concurs de colles sardanistes enguany arriba a la 81a edició i a aquestes les van precedir moltes més, ja que amb el franquisme van posar el comptador a zero. Un concurs dels més importants de l’any, on hi ha el bo i millor de les colles de competició i on gairebé es decideixen els Campionats Gran i Veterà. I, per cert, a Girona la colla tarragonina veterana Toc de Dansa va vèncer la seva eterna rival, la Sabadell, deixant les coses molt i molt interessants per a la finalíssima de Balaguer de la setmana vinent, on una de les dues es proclamarà campiona. A veure què en diran els «modernets».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada