Dos bons esbarts a Tarragona

[Un dos i seguit, 11-11-22]

A la Viquipèdia podem llegir que «un esbart dansaire és un grup o associació de persones que es dedica a la recuperació, el manteniment i la difusió de la dansa tradicional popular, i més generalment les tradicions folklòriques, de Catalunya i dels Països Catalans». Això ha estat així, bàsicament, des dels primers esbarts, formats en els inicis del segle XX. Des de llavors, naturalment, hi ha hagut una evolució, encara que no gaire uniforme. Encara que les generalitzacions són molt perilloses, podem dir que hi ha hagut dues grans tendències: els que s’han mogut amb un esperit de mantenir les essències i els que han procurat anar més enllà, en ocasions molt més enllà.

Avui dia, les fronteres no estan del tot definides. De fet, això no importa gaire, ja que la reproducció exacta d’unes danses ancestrals és pràcticament impossible, més que res perquè mai es podrà reproduir el context en el que van néixer i en el qual van ser vives, en un moment determinat. Al capdavall, doncs, sempre hi ha alguna mena de creació quan es porta una dansa a un escenari.

Pel que fa a l’altre extrem, aquell en el qual, en un moment donat, es van arribar a muntar grans espectacles pràcticament professionals, amb vestuaris de pel·lícula, música en viu amb fins i tot dues cobles o orquestres simfòniques, no és que sigui impossible, sinó que està molt i molt lluny de l’abast dels esbarts actuals, que viuen en una societat molt diferent i no compten amb els suports singulars que en certs moments s’hi van abocar. 

El panorama real actual, tot i ser complicat per a tothom, sí que permet que hi hagi de tot: des d’esbarts molt modestos a altres que deunidó el que arriben a oferir. A Tarragona, tenim la sort de comptar amb dos bons esbarts, el Dansaire de Tarragona i el Santa Tecla, els dos compromesos amb molts elements de les festes de la ciutat, on protagonitzen moments essencials, però que segueixen treballant fort en nous espectacles força ambiciosos. Aquest dissabte, per exemple, el Santa Tecla és al Teatre Tarragona, i a primers de desembre serà el torn del Dansaire de Tarragona. Cadascú amb la seva manera pròpia d’entendre la dansa, però els dos amb una empenta envejable.