[Un dos i seguit, 8-6-12]
No és una qüestió nova,
però sembla que darrerament s’està plantejant d’una manera més seriosa i,
potser, fonamentada: es tracta de fins a quin punt la música per a cobla té
camí a fer, si se li veu futur al marge de la sardana. De fet, ja sabem que a
l’origen de les cobles en el format actual aquestes interpretaven tota mena de
músiques i que, posteriorment, sovint han acompanyat esbarts, a més de
l’extensa –encara que insuficientment coneguda- literatura musical de caire
simfònic.
El dilema (o el debat) és,
més aviat, sobre si els músics de cobla actuals, que, en bona part, sobretot
els més competents, sovint exploren vells i nous camins més enllà de la
sardana, doncs si aquests músics més engrescats podrien arribar a sobreviure
arran d’una hipotètica desaparició de la sardana, tal i com vaticinen els més
pessimistes. O si una notable minva de l’activitat sardanista comprometria la
viabilitat de les cobles. Altres, al marge de visions tant apocalíptiques,
creuen, en canvi, que la poca cultura musical o, com a mínim, la poca exigència
qualitativa de bona part del públic ballador, és una nosa per al
desenvolupament del potencial encara inexplorat de la cobla.
Tot això pot sorprendre
a molts dels nostres oïdors, però el cert és que el debat, poc o molt, hi és i
cal tenir-lo en compte. No sé si anirà per aquí la conferència que el músic
Francesc Rius oferirà aquest dissabte a Tarragona, encara que el títol és prou
significatiu: “El futur de la cobla està en les ballades de sardanes o en la
música de concert?”. En tot cas, ja és positiu que aquesta sigui una iniciativa
del Col·lectiu de Compositors de Tarragona, una entitat que fins ara no havia
incidit en aquest terreny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada