[Un dos i seguit, 22-6-12]
Ja em perdonaran els oïdors de l’Un dos i seguit, que poden pensar que em reitero en una qüestió tractada no fa pas gaire, però el cas és que l’objecte de comentari d’avui és quelcom nou i canviant a cada moment per pròpia definició: em refereixo a les noves tecnologies, especialment Internet i les xarxes socials, o, més exactament, a l’ús més o menys encertat que se’n fa. I torno a constatar, un cop més, que tots plegats, en realitat, n’anem aprenent i suposo que de la millor manera possible: a base d’encerts i errors.
Escriure al Facebook,
per exemple, pot servir per a divulgar les activitats que porten a terme
entitats i associacions de tota mena. Això aviat ho han après les de tipus
sardanista, que sempre s’han queixat del poc ressò que tenen als mitjans
convencionals. I també s’ha vist que pot ser una manera de debatre tot tipus de
qüestions. Ja ho hem comentat diverses vegades, però cal tornar-hi: cert
personatge anònim ha animat alguns grups de Facebook tot exposant, de manera
volgudament barroera, certes mancances, vicis i posicions personals o col·lectives
negatives del sardanisme, sobretot des de la perspectiva musical. Però les
maneres (l'anonimat, l’atac indiscriminat i el fet de no donar peu al debat)
han limitat aquesta iniciativa, i fins i tot han creat situacions delicades.
Per dir-ho d’una manera resumida, no és el mateix la ironia fina i alhora
directa d’un “Polònia” que certs programes de teleescombraria de determinades
cadenes pretesament descobridors de grans o petits afers.
D’altra banda, un
exemple positiu d’aquests últims dies ha estat veure com la iniciativa de
diversos particulars de divulgar activitats, també per Facebbok, gràcies al
diàleg virtual, s’està combinant amb l’agenda del web de la Federació
Sardanista, hereva del butlletí que des de fa molts anys s’oferia als
informadors i que va saber evolucionar del vell ciclostil a la presència a la
xarxa i, per tant, oberta a tothom.
Són dos exemples clars que, a vegades, les coses es fan malament i altres molt més bé. Ara, només cal saber aprendre la lliçó i aplicar-la, és clar.
Són dos exemples clars que, a vegades, les coses es fan malament i altres molt més bé. Ara, només cal saber aprendre la lliçó i aplicar-la, és clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada