Posem-nos al dia

[Un dos i seguit, 1-6-12]

Resulta curiós comprovar com les noves tecnologies –penso, sobretot, amb les eines informàtiques que tenim més a l’abast gràcies als ordinadors personals i a Internet, així com les anomenades xarxes socials-, és curiós deia, com ens han obert camins i expectatives noves... però també problemes inèdits fins no fa gaire. A més, ha arribat a ser un tòpic, però cert, que els més joves aviat assumeixen i controlen tots aquests elements, amb molta més facilitat que els de més edat.

A finals dels anys 60, algú va batejar un llibre que va tenir certa repercussió popular, on es pretenia endevinar futurs assoliments de la ciència i la tècnica, com “El planeta de les possibilitats impossibles”. En alguns aspectes em sembla que els autors encara es van quedar curts en les seves hipòtesis.

De fet, observant aquest suggestiu panorama actual, i limitant-nos ara a l’àmbit que ens ocupa en aquest espai, trobem situacions curioses, podem veure com també aquí hi ha diferents nivells d’adaptabilitat o com es van endevinant les creixents i infinites possibilitats que es van plantejant sense solució de continuïtat, sembla. Em refereixo, entre moltes altres coses, a com hi ha qui ha sabut treure partit d’aquestes eines per divulgar allò que fa, uns amb més traça que altres a l’hora de presentar-ho, amb més o menys constància –i, per tant, amb major o menor efectivitat-; veiem com s’han generat debats amb una repercussió abans impensable, com alguns manifesten enginy, altres desvergonyiment, uns tercers il·lusió, altres pocavergonya...

I ens arriben notícies on es diu que, per fi!, sembla que es vol treballar de veritat per coordinar diferents vies de divulgació dels diversos camps de la cultura popular i tradicional tot traient profit d’aquests mitjans que sembla que fins ara no hem sabut aprofitar prou amb la necessària eficàcia.