[Un dos i seguit, 9-6-17]
Diumenge passat, Constantí va recuperar el seu concurs de colles
sardanistes després d’uns quants anys d’absència en el calendari d’aquest tipus
d’actes. La veritat és que aquesta població del Tarragonès manté una activitat
sardanista constant, que naturalment sempre es pot millorar i incrementar, però
ja ens agradaria que moltes viles semblants fessin sardanes no només per les
festes majors, sinó també per ocasions diverses com Sant Jordi o la Diada
Nacional, així com un bon aplec amb dues cobles.
Ara, doncs, tornen a tenir concurs i cal esperar que l’èxit de l’altre dia
els engresqui a seguir en els propers anys. El d’enguany era un concurs del
territorial de Tarragona i, per tant, no comportava l’emoció dels del Campionat
de Catalunya, però la festa va resultar prou atractiva per engrescar algunes
d’aquelles colles que no es veuen amb cor d’anar als concursos grossos però que
estan formades per gent que , abans que res, volen passar-s’ho bé ballant, cosa
que, al capdavall, és el més important i constitueix l’essència de la sardana.
Per la seva part, les colles diguem-ne més competitives de la demarcació
van aprofitar per donar l’alternativa a nous dansaires o experimentar en
categories noves per a ells. I, sobretot, van ballar una anella immensa de nens
i nenes de la colla Floquets, de Constantí, que, d’aquesta manera, feien la
seva primera actuació en un concurs i, alhora, aconseguien que el poble tornés
a tenir colla pròpia.
Tot plegat va fer que el concurs oferís una magnífica combinació de veterania,
joventut engrescada i un futur engrescador amb els més petits. Paradoxalment,
en aquest concursles classificacions potser no van ser allò més important, sinó
veure que el món de les colles es pot viure de maneres molt diferents, que
cadascuna realitza un paper determinat i necessari i que, malgrat les
dificultats evidents, a les comarques tarragonines segueix essent un fet ben
viu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada