No sé si les tenien totes els organitzadors de la gran anella que, diumenge
passat, va envoltar la Catedral de Tarragona dins les celebracions del 40
aniversari de l’Agrupació Sardanista Tarragona Dansa. El dia era complicat:
vigília de Sant Joan i un munt d’actes per tot arreu, ballades a la mateixa
hora a les poblacions més importants de l’entorn...
Finalment, però, es va aconseguir i la veritat és que va resultar una festa
ben bonica, plena d’emoció. Es van trencar tòpics i tabús sobre la sardana avui
dia i a Tarragona, o sobre la presència d’actes sardanistes als mitjans de
comunicació. Finalment, abans i després se’n va parlar molt, generalment de
forma correcta i, en major o menor mesura, l’acte va ser present a tot arreu,
des de la ràdio a la televisió local i a la nacional, passant per la premsa en
paper i l’electrònica.
En realitat, la fórmula per tal que se’n parlés ja la sabíem: fer una cosa
que sigui diferent i vistosa, treballar-la bé i assumir la feina de portar-ho
als mitjans de comunicació, sense esperar que se n’ocupin per inspiració
divina. I sí, insisteixo, la festa va ser ferma, tant pel que fa la gran anella
serpentejant pels carrers de la Part Alta, com a la sardana de germanor,
concentrada aquesta al Pla de la Catedral atapeït de gent ballant en rotllanes
concèntriques i, allí on podien, de turistes al·lucinant. Si repasseu els
vídeos que s’han divulgat, com, per exemple, el del TAC12 o el diguem-ne vídeo
oficial que podeu trobar al web de la Tarragona Dansa, veureu un munt de gent
de totes les edats, des dels que ballaven amb posat de concurs fins als que
feien el que podien; des de l’avi tremolós fins la petita que jo tenia al
costat, que no aixecava tres pams de terra i volia ballar. Fins amb cadira de
rodes n’hi havia!
Us pot semblar cursi el que ara diré, però estic convençut que per aquelles
mans enllaçades hi va circular alguna mena de corrent. O, sinó, a què venen
aquelles cares de felicitat que es veien en els vídeos. Fixeu-vos-hi!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada