Aquest dissabte hi
ha una cita important per al sardanisme a Perpinyà, l’actual Capital de la
Sardana. Un acte que destaca no per ser cap gran espectacle ni perquè hagi
d’aplegar una gernació de públic, sinó per l’especial significació dels diferents
elements que s’hi manifestaran.
Tal i com es fa
habitualment des de fa un temps per aquestes dates, es presentarà la Guia
Sardanista 2020 i el projecte de Sant Feliu de Guíxols com a Capital de la
Sardana 2020, alhora que s'hi nomenarà la Capital de la Sardana 2022 i s'hi
lliuraran els Premis Capital de la Sardana d'enguany.
Aquests darrers, ja
ho hem dit moltes vegades, venen a ser un mostrari de la riquesa humana del
sardanisme: activistes, organitzadors, músics, compositors, gent que ensenya a ballar,
però també entitats, cobles i, fins i tot, empreses. Tots ells han fet alguna
cosa (moltíssima, en no pocs casos) en favor del sardanisme i la dansa
tradicional catalana. I parlo de riquesa perquè ja fa anys que aquest
meravellós cartell de guardons es repeteix en qualitat i variant sempre en els
seus components. Es premia una dedicació, és clar, però també es fa evident que
hi ha hagut i segueix havent-hi un munt de gent que treballa de valent,
escampada pel país i massa sovint de manera invisible per a una gran part de la
societat.
I, és clar, també
és una manera d’exposar el potencial del sector la Guia Sardanista, una
publicació que relaciona les principals activitats previstes per a l’any arreu
del país, fonamentalment aplecs sardanistes i concursos de colles. N’hi ha
moltes de guies a nivell més o menys local, però aquesta pretén abastar tota la
geografia sardanista, una idea que ja va fer, en el seu moment, l’Obra del
Ballet Popular limitant-se als aplecs, però no ho va poder mantenir gaires anys.
Aquelles eren unes guies autènticament de butxaca, concepte que darrerament
havia resultat compromès davant l’increment d’aplecs, la inclusió d’altres
activitats i informacions i el desig d’oferir una publicació més atractiva i
amb un disseny actual.
Vull dir que,
finalment, la Guia ha acabat sent molt poc «de butxaca», una prestació que ha
acabat sent recuperada gràcies a les noves tecnologies, ja que el format imprès
més aviat serveix per tenir-lo a casa i anant pel món es pot fer ús de la
variant electrònica, apta per al mòbil que gairebé tots portem al damunt.
La Guia, doncs, es
presenta aquest dissabte, quan gairebé haurem acabat la temporada, però a temps
per veure què ens oferirà la següent, que, de fet, comença immediatament, amb
les cada vegada més nombroses ballades a llocs inhòspits per tal de saludar la
sortida del primer sol de l’any. I, en qüestió de pocs dies, ja s’engegarà la
maquinària dels aplecs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada